A la batalla de Courtrai de 1302 va quedar palesa la importancia de la infanteria, quan les milicies flamenques derrotaren als cavallers de Felip el Bell de França. Aquesta “Revolució de la infantería” quedaria palesa en gairebé totes les batalles dels segles XIV i XV, pasant per Kephissos, Crécy ( 1346 ), Poitiers (1356) o Agincourt (1415).
En aquest combat va participar la coneguda companya de mercenaris creada per el cavaller templari que va esdevenir “condotiero”; Roger de Flor. Aquest líder mercenari va recuperar alguns dels soldats catalans i aragonesos per a crear la “Companya Catalana”. Els soldats que la formaven eren molts experts, molts d´ells ja havien participat en les Vesprades Sicilianes del 1282. Aquesta força mercenaria composada per uns 6000 homes, entre ells molts soldats d´infanteria coneguts com almogàvers va ser contractada per l´emperador bizantí Andrònic II per a combatre als turcs. El 1305, i després de que Roger de Flor fos asassinat – fet que provocà la brutal “Venjança Catalana”- els almogàvers es retiraren cap a la zona dels Dardanels. Cap al 1307 es desplaçà cap a l´oest i en poc temps conquerí Tràcia i Macedonia, invadí Tesalia i va amenaçar Atenes.
Davant d´aquesta delicada situació, Gualteri I de Brienne, duc d´Atenes, va preferir comprar els serveis de la Companya ja que el més sensat era tenir els Almogàvers com a aliats. I així va ser durant mig any; però passat aquest temps els catalans van “rescindir” el contracte amb el duc francés ( un dels motius va ser l´enraderiment en les pagues, així com la voluntat de Gualteri de dissoldre la Companya ), de manera que els francesos d´Atenes es van enfrontar als catalans a Kephissos.
En aquell moment la Companya Catalana comptaba amb uns 6000 soldats, entre ells s´havien afegit molts turcs i alguns bizantins per a cobrir les baixes. L´Exèrcit d´Atenes estaba composat per uns 6500 homes a cavall, 700 cavallers francesos i uns 8000 homes a peu; es a dir que les forçes franceses superaven a les catalanes per 2 a 1. Però l´experiència dels almogàvers era un factor a tenir en compte.
Kephissos es una zona plana i suau a prop de Tebes, enmig de la qual i havia una gran zona de pantans que els catalans posàren entre ells i els francesos, obrint nous canals per portar aigua d´un riu proper i d´aquesta manera augmentar l´área inundada.
Gualteri de Brienne comfiava totalment en la seva superioritat numérica i va cometre un error fatal. El més prudent hagués sigut tenir en compte la situació del terreny, ja que per arrivar fins als catalans – que ocupaven posicions defensives en uns sól ferme i pla – els francesos tenien que passar per un terreny enfangat i inundat.
L´error fatal va ser enviar a la càrrega amb una primera línia formada per cavallería pesada, amb uns 200 dels més il.lustres nobles francesos de la zona; una càrrega seguida per la infantería. Aquesta càrrega esdevingué un terrible fracás ja que els cavallers, cusits per les fletxes catalanes, es van embarrar i van quedar atascats als pantans. En aquell moment, els lleugers almogàvers només van tenir que baixar a on estaven atascats els atenencs i començar a tallar els colls dels cavallers i nobles francesos tranquilament. Una vegada exterminada la cavallería, els catalans es van ocupar de la inexperta infantería grega.
Kephissos va esdevenir una veritable carnicería; van morir uns 12000 homes d´armes d´Atenes i dels 700 nobles cavallers francesos només en van sobreviure dos. Una vegada neta la zona, els catalans van governar el ducat d´Atenes durant setanta anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario