domingo, 14 de septiembre de 2008

Dien Bien Phu 1954. La gran derrota de la França colonial.




La batalla de Dien Bien Phu fou una de les més importants de tot el segle XX, ja que va assenyalar la fi de la guerra a Indoxina i del colonialisme occidental a l´Àsia, La lluita va començar al desmbre del 1946 entre els francesos i els nacionalistes vietnamites ( Viet Mihn )liderats per el veterá guerrer comunista Ho Chi Minh.

Tot i la enorme ajuda nord-americana rebuda pels francesos, la victòria comunista xinesa del 1949 proporcioná al Vietmihn un santuari i una base d´intendència. A més, els francesos no van aconseguir guanyarse al poble i van fracasar en el seu intent de guarantir una autoritat genuina a l´estat del Vietnam.


A principis de 1954, el comandant del Viet Minh Vo Nguyen Giap, es va preparar per a invadir Laos. El comandant francés a l´Indoxina, el general Henri Navarre, va respondre amb l´anomenada Operació Castor: va establir una base a la ciutat de Dien Bien Phu, a léxtrem noroest de Vietnam, a mode de posició de bloqueig al ben mig de la ruta d´invasió cap al nord de Laos.

Situada en una fosca vall, a 320 Km de Hanoi, Dien Bien Phu tenia una petita pista d´aterratge. El 20 de novembre de 1953, 2200 paracaigudistes van aterrar a la vall, a on van derrotar amb facilitat a les forces del Vietminh de la zona. Navarre va pensar que el general Giap podria, com a màxim, reunir a una sola divisió, pero si no era així tenia la comfiança de que la guarnició francesa podria ésser evacuada sense gaires dificultats. No obstant, deixar al Vietminh el terreny elevat que envoltaba la base seria catastròfic.

El coronel Cristian de Castries va tenir el comandament de les forces franceses a Dien Bien Phu. Aquestes depenien completament del subministrament aeri que realitzaben prop de 75 avions model DC-3 ( C-47 “Dakota” en la seva versió militar). A més, podien recòrrer a 48 bombarders B-26 y PB4Y-2 “Privateer”, a més de 112 caçabombarders Bearcat i Hellcat i uns quantes helicòpters. De Castries va ordenar construir al voltant del quartell de comandament central una sèrie de places fortes: Béatrice, Gabrielle. Anne-Marie, Dominique, Huguette, François, Elaine i Isabelle.

Aquesta última posició estava separada de la resta, a gairebé 5 Km al sud, i no sols es podia aïllar amb facilitat sino que també acollia a un terç de les forces gales.

A mitjans de març del 1954, els francesos tenien gairebé 11000 soldats a la vall, un terç dels quals eren vietnamites. La xifra máxima s´assolí amb més de 16000 homes. Però les fortificaciones eren del tot inadeqüades i els francesos van donar per segur que la seva artilleria aconseguiria neutralitzar la del seu enemic.



El general va acceptar el repte i va enviar quatre divisions, amb un total de 49500 soldats més 31500 de recolzament. El setge va començar el 13 de març amb un intens bombardeig per part del Viet Mihn. Milers de bastaixos van arrosegar les peces artilleres vietnamites fins el camp de batalla fins que va arribar un moment en el que va desplegar més peces artilleres i va disparar més projectils que els seus enemics francesos.

La primera nit del setge, les forces de Giap van conquerir la posició Beátrice; Gabrielle va caure dos dies després. A més el Viet Minh va bombardejar la pista d´aterratge i va destruir o va foragitar els avions, a més de derribar la torre de control. Els C-47 van continuar transportant subministraments i evaquant ferits, però amb un gran risc i molts van caure abatuts per el foc vietnamita. L´Ultim vol dels C-47 va tenir lloc el 27 de març. Durant la batalla les forces del Viet Minh van fer caure a 48 avions francesos i van destruir 16 a terra..


Les nombroses baixes van obligar a Giap a passar de les tàctiques d´atac en massa a la clásica guerra de trinxeres, cada vegada més a prop de les línies franceses. L´asalt final va tenir lloc el 6 de maig i les últimes tropes franceses es van rendir al vespre del día 7.

El Viet Mihn va enviar als 6500 presoners francesos cap a presons situades a 800 Km, en llargues marxes a peu, presons de les quals només van retornar menys de la meitat dels presoners gals.

Després de la derrota francesa, a la Conferència de Ginebra, es va acordar de crear un estat per a Indoxina, però aixó només va ser una tregua. En poc temps els nord americans van intervenir a la sagnant guerra del Vietnam.